la culpalibilitat íntima

l'altra dia vaig assistir a la xerrada del senyor Stallman al Diari de Mallorca. per culpa del seu equipatje extraviat no va poder fer la seva interpretació estelar de Sant iGNUci però ens va regalar amb el seu discurs habitual que ja vaig poder escoltar a la UIB fa un temps, encara que aquesta vegada em va pareixer més inspirat.

amb una exposició planera i impecable és difícil que els assistents surtin de la xerrada sense les idees clares sobré que és el programari lliure.

sant iGNUci

malgrat tot crec que el tema de la denominació del projecte és superflu i no aporta gaire al proselitisme. es poden llegir opinions que ho defensen aferrissadament, possiblement encomanades pels planys del propi Stallman. jo mateix m'hi vaig sumar fa un temps. però com el propi gurú, en una d'aquestes contradiccions que només es permeten als genis, va reconeixer a la xerrada, el nom és un problema secundari. això si, va utilitzar mitja de les dues hores de l'acte a justificar la utilització de l'acrònim.

al meu parer tota la gran massa d'usuaris amorals que utilitzen GNU/Linux per les seves qualitats tècniques els hi importa un rave la història que hi hagi al darrere d'aquest o qualsevol altra sistema operatiu, i és difícil que s'hi interessin fins i tot després d'haver-los adoctrinat correctament.

per contra, estic ben segur que l'usuari inquiet descobrirà tard o d'hora les escriptures, ubicarà el banyut exòtic al lloc correcte de la foto familiar, i utilitzarà la nomenclatura adient al seus escrits.

n'Stallman no en té cap culpa del xubec intel·lectual que acaronen la majoria d'usuaris i crec que els esforços que dedica a convèncer de la mutil·lació nominal (mitja hora!) serien més profitosos en altres quefers.

personalment, m'he trobat molta més gent confosa amb les importants diferències entre l'Open Source i el programari lliure, o amb la dicotomia llibertat/gratuïtat que amb la gènesi del projecte GNU. sé que també sol dedicar temps a explicar aquests temes, però ni molt menys amb la insistència i vehemència que inverteix en l'altra.

que linux sigui una marca més sonora, fàcil de recordar i col·loquial no resta mèrit, crèdit ni prestigi a la FSF.

la visibilitat, com em va recalcar en Benjamí a una xerrada que mereix article propi, és una de les poques retribucions que solen cercar els desenvolupadors de programari lliure, ja que això els permetrà assolir altres objectius personals i laborals. potser linux com a nom té més visibilitat que GNU, però en absolut Linus Torvalds en té tanta com el senyor Stallman, fet que es comprova fàcilment per les seves continues aparicions als mitjans(la pobre Mònica Terribas encara somia amb ell).

em sorpren que n'Stallman, amb el pragmatisme que demostra en altres àmbits (no té sentit invertir recursos en hurd), insisteixi tant en un estalvi lingüístic que assumeixen i desdramatitzen amb coneixement de causa tots els que mamen la seva doctrina ja sigui en viu on en bits.

la situació em recorda als missatges amenaçadors que surten actualment al cinema abans de la pel·lícula: justament els que són allà havent pagat una entrada són els que han de patir el sentiment de culpabilitat pels que entren amb una càmera d'amagatotis.

no vull sentir-me culpable, sé que el nom és GNU/Linux però faig servir linux a la meva intimitat.

Discussion

FEKYB
blog/2007/06/culpabilitat_intima.txt · Darrera modificació: 2007/06/04 16:59 (external edit)
chimeric.de = chi`s home Creative Commons License Valid CSS Driven by DokuWiki do yourself a favour and use a real browser - get firefox!! Recent changes RSS feed Valid XHTML 1.0