fa dies



t'anyor.
fa dies que t'escoles
entre les meves mans i el meu cap.
vull sadollar-me de tu i només m'arriben
petits esquitxos que regalimen entre els dits.

anyor el teu alè al meu coll, la carícia espontània,
l'embull de mirades, sentiments i cabells.
agaf la guitarra per escriure una nova cançó
amb uns versos que m'ofeguen des de fa setmanes.

revisc una vegada i una altra
els escassos milions de contactes.
els tendres: pausats i amb silencis
que veuen passar els acords.
els salvatges: on les carícies esdevenen grapades,
els xiuxiuejos mossegades,
i els sexes se cerquen cecs, immensos i urgents.

anyor que me miris i que em vegis,
que xerris i que callis,
que me encalcis i que m'interrompis.
anyor provocar el teu gest més subtil,
paraules sense aire que no arriben al seu destí.
anyor que m'anyoris.

i en l'esforç primitiu d'anyorar el teu encant
faig una pausa

    i un somriure.

agaf el teclat i començ a escriure:

t'anyor