tenc un regal


tenc un regal,
és tan petit...
no sé si tot el que sent hi cap

a dins


deixa'm entrar


clar que tenc ganes de veure't.
és completament desproporcionat
el poc temps que hem tengut per coneixe'ns
i tant com anyor els moments que hem compartit.

però ets un animal desorientat
amollat enmig del desconegut 
i pas pena que me facis (més) mal.

si reprenem aquest estrany projecte nostre
sigui en el format que sigui,
sé que m'hi entregaré en un percentatge
vàries magnituds per damunt del teu.
i malgrat el teu 1% és extraordinari i molt enriquidor
el meu 1000% remuga i plora
i se remou a les 3 de la matinada
perquè fa cinc dies que no sé res de tu,
d'aquest espai teu on no m'hi deixes entrar.

així que si!
quedem per fer una cervesa
i espantar fantasmes amb un dit de pols!
però no vull compromís,
ni limitacions,
ni obligacions,
ni exigències.

no vull que tot surti bé
sinó que les coses tenguin sentit.


deixa'm entrar


vull això


"vull això" em dius
mentre dibuixes l'espai que ens separa
i dónes nom a l'aire, al ritme
i a la meva mirada desconcertada.

i jo me deix endur
per la preciositat del teu perfil
contra la badia.

intoxicat pel temps congelat
i la penyora del desig.

intoxicat per la incerta distància
que separa la (injustament) frívola conversa
del teu cos vestit amb les meves carícies.