trencadisses


hola, dona enganyosament estàndard,

per a mi no hi ha trencadisses ni veritats.

soc molt conscient que
els nostres camins tenen moltes coincidències
i alhora s'entesten en avançar
a diferents velocitats i paisatges.

el meu gran debat és agermanar
la presència etèria
de les teves precioses metàfores
amb la vulgarització terrenal del dia a dia.

no vull que em banalitzis
ni vull banalitzar-te,
i la teva incertesa pragmàtica
crea un escut al teu voltant
que em desconcerta brutalment.

una convidada sense resposta,
una proposta cinèfila penjada durant mesos,
un missatge orfe...

m'encantaria compartir durant anys
les complexitats de les relacions
intenses i enriquidores,
però no li veig cap sentit
a esperar un mes
per confirmar un simple sopar.

això no és cap combat i, probablement,
sigui tot molt menys extremista i dramàtic
del que traspuen aquestes paraules,
però la meva fressa vital
remuga davant la teva reflexió pausada.

irònicament,
m'encanta justament
aquesta sensibilitat encisadora.
m'enamoren les teves passes,
llibre en mà,
aliena al renou del mon.

però tenc tantes converses pendents amb tu
i tan poques oportunitats per expressar-les!
tants defectes idealitzats!
tantes experiències no compartides!
tantes abraçades hipotecades!

concreció!
el camí de la revolució emocional
i espiritual comença amb una passa física.

posa lloc i hora.

desig animal


m'aclapara el dolor per la llàgrima de la teva distància
tant com el bram de l'erecció obrint-se pas dins teu

m'encanta descobrir-te amagada darrere un flaire de vers exhaurit 
tant com endevinar el teu cos prim dins una fotografia eròtica

exhibesc amb orgull les cicatrius
en defensa del desig animal
i la malentesa frivolitat


fa dies



t'anyor.
fa dies que t'escoles
entre les meves mans i el meu cap.
vull sadollar-me de tu i només m'arriben
petits esquitxos que regalimen entre els dits.

anyor el teu alè al meu coll, la carícia espontània,
l'embull de mirades, sentiments i cabells.
agaf la guitarra per escriure una nova cançó
amb uns versos que m'ofeguen des de fa setmanes.

revisc una vegada i una altra
els escassos milions de contactes.
els tendres: pausats i amb silencis
que veuen passar els acords.
els salvatges: on les carícies esdevenen grapades,
els xiuxiuejos mossegades,
i els sexes se cerquen cecs, immensos i urgents.

anyor que me miris i que em vegis,
que xerris i que callis,
que me encalcis i que m'interrompis.
anyor provocar el teu gest més subtil,
paraules sense aire que no arriben al seu destí.
anyor que m'anyoris.

i en l'esforç primitiu d'anyorar el teu encant
faig una pausa

    i un somriure.

agaf el teclat i començ a escriure:

t'anyor