trencadisses
hola, dona enganyosament estàndard,
per a mi no hi ha trencadisses ni veritats.
soc molt conscient que
els nostres camins tenen moltes coincidències
i alhora s'entesten en avançar
a diferents velocitats i paisatges.
el meu gran debat és agermanar
la presència etèria
de les teves precioses metàfores
amb la vulgarització terrenal del dia a dia.
no vull que em banalitzis
ni vull banalitzar-te,
i la teva incertesa pragmàtica
crea un escut al teu voltant
que em desconcerta brutalment.
una convidada sense resposta,
una proposta cinèfila penjada durant mesos,
un missatge orfe...
m'encantaria compartir durant anys
les complexitats de les relacions
intenses i enriquidores,
però no li veig cap sentit
a esperar un mes
per confirmar un simple sopar.
això no és cap combat i, probablement,
sigui tot molt menys extremista i dramàtic
del que traspuen aquestes paraules,
però la meva fressa vital
remuga davant la teva reflexió pausada.
irònicament,
m'encanta justament
aquesta sensibilitat encisadora.
m'enamoren les teves passes,
llibre en mà,
aliena al renou del mon.
però tenc tantes converses pendents amb tu
i tan poques oportunitats per expressar-les!
tants defectes idealitzats!
tantes experiències no compartides!
tantes abraçades hipotecades!
concreció!
el camí de la revolució emocional
i espiritual comença amb una passa física.
posa lloc i hora.
